Translate

Cercar en aquest blog

dimarts, 17 de setembre del 2013

Magic Line

12-09-2013
Montserrat 
Gorro Frigi
Via  :  Magic Line

Dia de Ressaca, després de "La Via Catalana", baixar a Alcanar i participar, un plaer, tornar un suplici, arribada a casa de matinada i l'endemà a escalar … Bé una bona via BEB.
Comença l'especialista en primers llargs el…(taxiiin) ... Martí, comencem amb l'entrada BEB, és a dir a l'esquerra de l'inici vestia, dels primers metres que van pel bell mig de la vauma, en un pas digne de rocòdrom. 

Per l'esquerra a tocar del mur – seient a peu de camí, per una fàcil cornisa que anem seguint cap a la dreta fins a situar-nos a l'esquerra de la vauma de sortida, una xapa ens assegurarà fins a arribar a la tercera xapa de la sortida original.

Després recte amunt fins a trobar la reunió, amb molts bons agafadors, i el solet a l'esquena, es gaudeix de l'escalada.
Com la reunió és incòmoda (???) no fem canvi de primer i el Martí el fa, mmmmm… ja comencem.

El segon llarg és un mar de còdols magnífics, costa de veure les xapes, però si té agafes a una i estires el coll pots arribar a veure la següent, en tot el recorregut de la via, excepte en un parell de casos … Perquè no hi son !!
   Ara sí que no, ara em toca a mi i així enceto el tercer llarg magnífic, talment com si estigués escalfant i quan començo a estar a to....... s'ha acabat, estic a la R-3, catxis!!

L’Esteve arriba l’últim i el faig posar a l'extrem de la reunió en la part més incòmoda, mentre es va col·locant, aprofito i enceto el quart llarg, a la primera xapa sento un remugar i es que se a donat compte que li he pispat el llarg, jejejeje.
Quart llarg ... Uuuufffff quin llarg fins a arribar a la vauma de sobre, es va fent, aprofito la reunió que hi ha a l'extrem dret de la vauma i faig el pas més complicat de la via, és una franja vermellosa
i fina, però una meravellosa xapa m'il·lumina i atret pels seus colors llampants no em puc resistir i m'agafo amorosament, amb tanta delicadesa que a canvi em soluciona la dificultat del pas i ja estic dansant (diagonal a la dreta) entre un núvol de còdols al qual més atraient i que competeixen amb alguns forats fantàstics per facilitar el que pugis, com per una escala vertical, a cops una mica més.  Un goig aquest llarg.

En la R-4 em poso uns taps de suro a les orelles i espero l'arribada de l’Esteve, quan el veig sortir a fer el darrer llarg em trec els taps i tant amics, el Martí somriu i no diu res.


Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

Aproximació i baixada
 

dimarts, 10 de setembre del 2013

VoltaCap



04-09-2013

Cap d’en Calventus

Via  :  VoltaCap




Els invents no acostumen a funcionar...!!!

Una via de la que no es troba quasi informació, que molta gent a fet, però no es parla....!!! mmmmm amb aquests ingredients dona per arrufar el nas.

L-1 El Martí a peu pla El Guillem assegurant



Però amants de les pseudoaventures, ens llancem de Cap, per fer la VoltaCap.



He ..!! que a quedat be ?

Com es habitual en aquestes  vies la aproximació es a traves del herbassar,sort que el recorregut es curt i ràpidament se arriba al peu de via.

La primera impressió es descoratjadora, la segona impressió es que esta podrida.

A peu de via surt una veu que diu .... com ho fem..? el Joan salta el primer ...Jo la segona, sobre el paper sembla mes de aventura..(?).



L-1
El Martí  te la dèria de fer sempre el primer llarg... perfecte .... aniré de convidat, cap problema.

El Martí menysprea olímpicament unes grosses branques i segueix fins la darrera sabina, a la que posa una cinta. Puc dir-vos que puja de segon, es un pati constant..... no saps a on agafar-te.. tot sembla que caigui.

Be com al cap de corda no li agrada la seguretat dels interiors “saviners”, surt per la esquerra i es salta, sense adonar, una xapa  ... , no hi ha com ser BO, així que arriba a una segona, a una tercera i a una quarta..... totes seguidetes..

Inici del L-2 El Joan fa cara de  circumstancies

Ara sortir de aquesta es un altre historia, finalment estrep, tancada de culet i.... fora... ja esta, per Ell per que quant passi Jo recollint el material....ufff per treure l’estrep.

En fi una reunió de un espit i aprofitament de 3 “burilillos” de la R de l’Aresta.

Ara el amic Joan surt rapit cap a la dreta.... be, aviat se acaba lo de rapit i es veu avançar la corda lenta, mol leeeeentaaament i un silenci sepulcral.





Sort de les savines !!
Haaay  quin culet que portem el Martí i Jo al fer-la de segons... no saps a on agafar-te, el Joan ha posat algun pont de pedra algun friend, alguna savina de reforç a lo que es troba de la via i finalment el flanqueig finalitza i toca fer uns 4 metres recta a munt, sort que els aperturistes van trobar un pam quadrat de pedra solida per col·locar un espit i amb tracció amorosa, remuntem, remugant els darrers metres.


Com diu un amic meu “Tengui i no Buelvi”

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

diumenge, 8 de setembre del 2013

Cap d'en Calventus



Cap d’en Calventus





Situada en la Regió de Frares, a efectes pràctics es la Regió de Agulles.

Situada davant i a poca distancia del Refugi d’Agulles, sorgeix una mica per sobre del bosc.

Aproximació :
Situats a Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles
Passem per el Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc (o de Port), al poc trobarem que el camí gira a la dreta i un altre, també marcat a la esquerra, agafem el de la esquerra, que es el de la Canal Ample i que va al Coll de les Agulles, al poc de agafar-lo el camí puja al marge dret i mol poc desprès torna al centre de La canal Ample, en aquest punt se ha de anar a la dreta fins trobar la vessant Oest o l’Aresta Brucs de l’Agulla del Cap d’en Calventus, no existeix camí, encara que el bosc no es gaire tancat i permet avançar el curt tram amb bastant comoditat.






Descens :
Es baixa caminant, uns 10 metres per la vessant Nord i desprès se agafa la canal de la nostre dreta (sentit marxa) baixant a toca de la Cara Est del Cap d’en Calventus, atenció al final de la canal un estimball de pedra ens barra el pas, just uns metres abans de  arribar, a la nostre dreta, resseguint la paret un llavi rocós ens deixa al inici de la Aresta Brucs, desprès seguir el mateix camí que a la pujada.

Vies :

dijous, 22 d’agost del 2013

Dipankara




21-08-2013

La Boteruda del Grà

Via  :  Dipankara


 Poc a poquet enfilem el llarg i ombribol camí entre els arbres d’Agulles, fins arribar, al cap de munt,  al peu de  “La Boteruda del Grà”.





Un altre vegada em deixo enganyar per el company, que si home que poc a poc veuràs com no es res...... etc...  haaay   això de caminar se en fa costa amunt  !!!!


El Guillem al inici del L-1


La via comença uns 10 metres a la dreta de  l’aresta Brucs, por una placa tombada una mica molsosa. 

Nosaltres em seguit la variant que surt al costat del inici de l’Aresta Brucs, en un flanqueig a la dreta.

De entrada ja  comença amb un flanqueig cap a la dreta per  un llavi a toca de terra, per desprès enlairar-se buscant unes boniques plaques amb pressa petita però cantelluda, equipada amb paràboles es deixa fer be.

Els dos  primers  passos es poden fer en Ao, si anem una mica justos, la resta de bon fer, entre la tercer i quarta xapa baixà el grau però allunya una mica.


Es que cada dia soc mes covard i en fa cangueli, sort que la pedra es agraïda i fa un ventet que se agraeix.






L’Esteva fent el L-2
L’Esteva arriba a la reunió i em diu “ara me he recordat dels passos ja l’avia fet

...grñgrñgrñ ens haguéssim  estalviat la caminada...!!!


Be ara et toca la segona ... que recordes.?  res, 
es que vaig sortir per la “Aresta Brucs”, 
pues avui toca sortir per la via que estem fen .... vinga amunt.!!!


La veritat es que es de mol bon fer i L'Esteva puja amb solvència.


Dalt de l’agulla se esta de conya  i no hem vist ni sentit ningú, ni escaladors ni gent normal, quina tranquil·litat, el temps passa sense adonar-nos

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

Boteruda del Grà



Agulles

La Boteruda del Grà


Bonica agulla situada al cap de munt d’Agulles, combina una bonica excursió amb algunes boniques i ja clàssiques escalades.
Aproximació  : 
La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles. 
Seguim el camí fins arribar al refugi, de davant de ell surt un camí a l’esquerra, seguir-lo, al cap de poc un altre petit camí surt a la nostre dreta, agafar-lo, passa per sota de la Bola de la partió, seguir amunt, passarem per sota la Baby de les Bessones a la nostra esquerra,  La Carnavalada a la nostre dreta, finalment trobarem el camí transversal superior d’Agulles, marques vermelles, seguir-lo cap a la dreta (sentit de la marxa), remuntem una canal bastant dreta, amb un pas d’arbre / arrels fins que el camí se estabilitza i segueix planejant, just abans de planeja ens trobarem a uns 4/5 metres per sobre amb el peu de l’aresta Brucs de “La Boteruda del Grà, des de el mateix lloc surt també la via Dipankasa. 
Descens : 
Des de el cim baixar per una rampeta (caminat) uns 7 /8 metres fins trobar la darrera reunió de la via Dipankasa, esta muntada per rapelar amb un ràpel de 60 metres, si no portem cordes tan llargues es pot fer parada en la primera reunió de la via  Dipankasa, que també esta preparada per rapelar.
Una vegada al peu de l’Aresta Brucs uns 4 / 5 metres ens separant del camí transversal superior d’Agulles, seguir-lo en sentit invers de la pujada.
Via  :  Dipankara
http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/08/dipankasa.html

dilluns, 19 d’agost del 2013

Del Silencio

17-08-2013
Montserrat
Agulles
Agulla dels Set
Via  :  Del Silenci
La Via 
Llarg Únic
El inici,  a peu de camí, es veu dret i humit,  amb tres xapes dos de noves, recte a munt i un altre de vella, no ens agrada, per la dreta
 seguim uns 4/5 metres mes amunt, la sortida es veu mes natural i mes fàcil un flanqueig, horitzontal,  a l’esquerra ens porta a una xapa, que no es veu des de sota i que agafa la vertical de les xapes visibles a partir de aquest punt, aquí la pedra es dreta, però els agafadors son bons i es va progressant, dret però ben assegurat, un pas mes dret no em fa vacil·lar i me agafo a la cinta de colors.
Solucionat segueix una rampeta i desprès un altre muret, des de aquet punt veig una reunió intermèdia, a la dreta en un còmode forat, de un altre via ...?  de aquesta ..? ara un altre rampeta em porta al darrer muret i un altre rampeta porta cap a l’esquerra per superar el darrer ressalt que forma la bola superior, una vegada fet un flanqueig a la dreta a buscar una darrera xapa a l’alçada dels peus per assegurar la grimpada fàcil però descomposta que ens porta a la Reunió i ràpel de 60 metres fins el terra. 55 metres, 9 xapes + 2 plaquetes recuperables, IIIº / IVº - IVº+ / Vº / IVº+ - IVº / Vº / IIIº / IVº / IIIº - IIº.

Més Vies per anar-hi

diumenge, 18 d’agost del 2013

Ag. dels Set

Montserrat
Agulles
Agulla dels Set
Aproximació  :
La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.
Seguim el camí fins arribar al refugi, de davant de ell surt un camí a l’esquerra, seguir-lo, al cap de poc un altre petit camí surt a la nostre dreta, agafar-lo, passa per sota de la Bola de la partió, seguir amunt, passarem per sota la Baby de les Bessones a la nostra esquerra i La carnavalada a la nostre dreta, finalment trobarem el camí transversal superior d’Agulles, marques vermelles, just al davant una mica mes amunt trobem l’Agulla dels Set amb la seva Aresta Brucs.
El itinerari normal puja a la dreta de l’Aresta Brucs, per una dreta i una mica bruta canal, fins situar-nos just a sota del cim, a la nostre esquera, al que es pot arribar caminant, tenim una vista extraordinària.
Descens : 
Seguim el camí de pujada al reves, si em pujat per alguna via de escalada es pot baixar amb un ràpel de 60 metres per l’Aresta Brucs, fins el camí, el ràpel es troba uns 7/8 metres cap l’Aresta Brucs

Via  :  Del Silenci
Més Vies per anar-hi

divendres, 16 d’agost del 2013

Kontuz Mesedez

14-08-2013
Montserrat
Monestir
Gorros 
Magdalena Inferior
Via  :  Kontuz  Mesedez
Seguim amb les escalades BEB,  però aquí el company m'ha enganyat miserablement.
Jo conec una drecera per arribar al peu de via de “La Kontuz Mesedez”....!!!
Jo ho crec i no sé com em trobo encordat a la via “Ulu Apa” per enèsima vegada…mmmmm vols dir ...? sí, tu tranqui…!!    Em diu el company.              
I sí… tot just baixar de l'Ullal de La Magdalena, ens trobem al peu de la nostra via d'avui… Mmmmm alguna cosa falla.
Jo no us aconsello aquesta aproximació, em sembla millor pujar per les escales de Jacob i és que com la Neurona falla els companys s'aprofiten.
El peu de via està correctament senyalitzat amb un escrit amb el nom, grau i llargada, de la via.
El Primer pas de la via és de “rompé, rasga i anem a un altre lloc”, no feu cas la resta de via és preciós i el primer pas surt mol ve en Ao i si fa falta, en Ae, el company puja de pressa els 30 metres que al principi són una mica drets però amb uns agafadors...!!!!  genials…!!  després va combinant alguna rampeta amb algun tros dret, això si ben assegurat.
El segon és menys difícil i combina rampeta – dret -- rampeta, etc. Tot ben amanit amb unes bones assegurances i una pedra de primera, a mesura que anem pujant es van trobant les assegurances d'altres vies que convergeixen al cim, la reunió, doble, està just sota el cim i està preparada per fer un ràpel de 60 m fins a terra o dos de 30 m.

Ara si, hem fet la via del dia

Aproximació i Baixada

dimarts, 13 d’agost del 2013

La Boteruda

11-08-2013
Montserrat
Agulles
La Boteruda
Via  :  Aresta Brucs
Des de el Coll de Agulles, tenim a tiro de pedra “La Boteruda” i la seva Aresta Brucs, que esta en línea amb les seves companyes “Gep Llarg” i “Els Merlets”
Seguim el camí de l’aresta de la Miranda de les Boïgues i una mica abans de arribar ens donem de nassos amb la Aresta Brucs de “La Boteruda”
La via 
Primer llarg :  No es fa llarg i sense gaires dificultats anem pujant, fins trobar-nos una bona reunió al peu de un ressalt, roca de primera qualitat. 20 metres, 3 xapes, IIIº - IIIº+.
Segon llarg : Ara tenim tres opcions per la esquerra, segons marca alguna guia, però no es veu cap assegurança, per el mig es veuen un parell de xapes, ben brillants pro agafar la primera te un cert risc de trencar-se els turmells en cas de caiguda,  a la dreta es un xic mes fàcil i una xapa vella i rovellada, però en bon estat assegura el pas, una mica lluny, per al meu gust es troba una segona xapa rovellada, sort que la pedra es de mol bona qualitat i els agafadors son generosos, desprès sense problemes fins, quasi a dalt, es fa reunió en un arbre. 35 metres, 3 xapes, IVº+ / IVº / IIIº / IIIº+ / IIIº.
Acabem de pujar i gaudim de una bona estona de contemplació.
La Baixada la fem per la banda oposada, Nord, amb un ràpel curt que ens deixa al camí de les Portelles.

dijous, 8 d’agost del 2013

Funció Clorofíl·lica

07-08-2013
Montserrat
Sud
Collbato
La Pastereta
Via :  Funció Clorofíl·lica
Primer llarg : No recordava la qualitat de la pedra i els agafadors tant generosos que te, es tot un plaer anar pujant per aquesta mena de díedre, en la part alta un passet fi trenca la generositat dels agafadors, be es pot, fer un pas de Ao  una mica mes amunt un altre cinta en una sabina, servirà per que el company no pateixi. Cap a l’esquerra sense problemes, atenció al fregament, ens situarà a sota la reunió, un pas explosiu, es pot posar l'estrep i solucionat. 45 metres, 12 xapes, IVº / Vº / IIIº / Vº - Ao
Segon llarg : Es un gaudir extraordinari de bona pedra i bons agafadors, amb un grau que ens permet anar una mica sobrats, sense passar-se,  en un aleja de xapes es pot posar un friend de mida mig/baix. 45 metres, 7 xapes, IVº _ IVº+
Tercer llarg : Sembla que sigui de mes a mes, però la pedra  i els agafadors segueix-sent  genials i el grau encara es una mica mes baix, fins a sortir al llom de l’aresta Est, el seguirem cap a munt, tot trobant una xapa blava de assegurança, fins arribar a la reunió amb dues xapes blaves... just 2 metres a sota dos instal·lacions de ràpel ens marcar el lloc per rapelar la via. 40 metres 6 segurs, IVº- IVº / IIIº - IIº.



dilluns, 5 d’agost del 2013

Desmemoriats

31-07-2013
Montserrat 
Collbató
Serrat del Muntaner
Via :  Dels Desmemoriats
A la dreta de la placa dels Gonzalez una fletxa ens indica el inici de la via Desmemoriats.
La via 
Primer llarg : Anem pujant, sense dificultat una mica a la vertical / dreta del inici un tram es posa una mica dret i trobarem una xapa, seguint amunt, tenint sempre a la nostre esquerra una zona herbosa, que permetrà posa alguna baga, si ho volem, a uns 30 metres i a la nostre dreta un mol bon Pi tombat ens proporciona ombra i el muntatge de la reunió. 30 metres, 1 xapa, IIIº - IIº / IIIº+ / IIIº - IIº.
El segon llarg :  Segueix recte amunt, una sabina ens assegurarà el arribar tranquil·lament a xapar la primera de dues xapes, amb un pas mes dret i de roca una mica dubtosa, però ben assegurada, pocs metres ens separant del final de la pedra, com no veiem cap instal·lació adequada, fem un flanqueig a la nostre esquerra per bona roca i una sabina per assegurar-se i anem a buscar la instal·lació de la R-2 de La Placa dels Gonzalez. 35 metres, 2 xapes, IIIº - IIIº+ / IVº (o Ao), / IIIº - IIº / IIIº+ - IIIº.
Baixada : Per la via dels Gonzalez.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 29 de juliol del 2013

Punto Club

25-07-2013
Montserrat
Collbató
Serrat del Muntaner
Vies : “Punto Club”  i “FCE”
Be el inici de via es en una còmoda i fresca vauma, que se supera remuntant per el arbre.
La via 
Primer llarg : La pujada per l'arbre esta un xic lliscosa, un cop amunt ens posem a la paret i la  resta del llarg es mol maco la pedra es bona la dificultat moderada i ben assegurada, si algun pas se ens queda gran, sempre es pot fer Ao. La reunió es ampla i còmoda. 
Segon llarg :  Una pedra extraordinària i una dificultat baixa, però agradable de fer. En un punt hem de anar a l’esquerra per un lloc que vist de front fa posar els pels de punta, però una vegada al lloc no nomes es deixa fer si no que es gaudeix,  la sortida de aquest pas ens hem de fiar de una llastra, dubtosa, però amb uns agafadors que quasi be entra les dues mans fins el final, superació.... i llestos arribem a la reunió.
Baixada :  De aquesta reunió un ràpel en diagonal, una mica forçat, ens deixa al peu de la següent via La “FCE”.
La via "FCE" 
Primer i únic llarg : Ssense gaires problemes i que el pas mes difícil es una bona tivada, amb bons agafadors, per aixecar el cul del terra, la reunió es fa de un arbret.
Baixada : Des de aquest arbre un ràpel ens deixa a peu de via.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00