11-01-2012
La Monja
Com es nota que les previsions meteorològiques per l’ultima desena
del mes no son gaire bones, tots “apretem” per tal de aprofitar el temps.
La via “Goma 2”
la va obrir fa temps un bon company el “Ismi” però això dels “burilillos” i que
esta a la quinta forca, quedava
 |
| L'Esteva al 1 er llarg |
oblidada, ara amb paràbols i una mica de
publicitat blogcaire, me ha fet repensar-hi i he fet un parell de dies de
descans, una sessió de Ibuprofens i he afrontat la aproximació i el llarg
descens, a la nit una truita de “Ibos” , bosses de gel i descans, per deixar el
genoll a punt per un altre sortida.
 |
| L'Esteva al 1 er llarg |
El dia magnífic, sense vent, calents al solet i suant de la
pujada a peu de via, que hem de buscar una mica, però que es fàcilment identificable,
una canal no gaire estreta al principi i amb les arrels dels arbres que ja
estan descarnades per el pas de la gent, tres petites rapisses marquen el
inici, les trobem incomodes i a sobre encara farem mes mal a la pobre
vegetació, que no te la culpa de res, així que fem reunió al terra i el primer
fa com de mico fins la primera xapa, ara el llarg a passat de 3 a 4 xapes.
El primer llarg es deixa fer amb comoditat i el sol ens
escalfa les esquenes, te un passet ben assegurat, i el resta un passeig.
 |
| La R-1 fent el 2on llarg |
El segon surt de la
R-1 amb comoditat i quant es posa dret una
xapa, be això
pinta be, dret amb pressa cantelluda una mica a l’esquerra, per el mig esquerra
i .... xapa uff !!!!, aquets quarts sup apreten .... desprès la dificultat baixa una
mica però la mida de les presses augmenten i es puja tan be amb el sol a
l’esquena, ep... ja estic a la R-2,
fins aquí em tingut una bona vista a la nostre esquerra, també es veu alguna
xapa rovellada de la via Olivina, a la nostre dreta em pujats protegits per una
canal herbosa que finalitza a la nostre alçada.
 |
| Arribant a la R-3 |
El Esteva puja sense presa i gaudint del dia ara li toca a Ell
aquest tercer llarg, al principi no es veu la xapa, però seguit els grans
“bolos”, recta a munt de la R-2
i mig metre a l’esquerra de la vertical surt la xapa, passet curt i a navegar
per la pedra ajaguda, un petit ressalt esta protegit per un altre xapa i desprès
a enfilar el peu de la marcada fissura del darrer llarg de l’Anglada, a on
trobem la R-3.
 |
Prenen el Sol a l R-3
|
Ara ve el flanqueig a la dreta, fàcil inici fins la bola i desprès
uns 5/6 metres de flanc a la dreta, poso dos friens, que soc un cagat, el segon
sobre tot donarà moral a l’Esteva, que en els flanquejos a vegades el primer se
oblida de lo malament que ho passant els segons, R-3
a uns arbres de dubtosa efectivitat.
 |
| L'Esteva fent el darrer llarg |
Ara toca el tram de la normal que arriba a dalt, cara Nord,
una mica de morsa a les pedres, no toca el sol etc, l’Esteva em diu, per que no
fas tu ? ....!!! pooos, be ja ho faré, la
veritat es que arribar a LA xapa es un plaer pedres grosses, guaaayy, passar la
xapa i una mica mes amunt
 |
| L'Esteva fent el darrer llarg |
un fissura horitzontal permet un friend mitja/petit
per assegurar els darrer metres, aquí la pedra no es tan bona son 2/3 metres
fins el cim i..... xin !!! una presa de peus a cant pistraus, carrega de
adrenalina i pujo com un coet, un altre vegada el sol ens dona a la cara es el
cim
 |
| El Guillem i L'Esteva |
Una estona per fer el cigarret, xerrar gaudir de la vista i
la solitud.
Bar-Escalada-Bar
Per mes informació a :
+-+copia.JPG)
+-+copia.JPG)
+-+copia.JPG)
+-+copia+-+copia.JPG)
+-+copia.JPG)
+-+copia.JPG)
%20-%20c%C3%B2pia.jpg)
%20-%20c%C3%B2pia.jpg)
+-+-+copia.jpg)
