Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris A) Vies del Guillem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris A) Vies del Guillem. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 de juny del 2016

Realitat Virtual

29-05-2016
Montserrat
Monestir
Gorros
Cara de Mico (o agulla del Mirador)
Via  :  Realitat Virtual
Dia amb un bon Sol, el Monestir ple de "Colles sardanistes" però poc turista… aprofitem l'ocasió per no fer cues ni de pujada ... Ni de baixada amb el "Cavall de Ferro", avui El Jorge i La Gabi em porten a passejar, han invitat a uns companys seus del Rocòdrom de la UEC (Sants) … Així que rodejat de "Màsters" em sento un xic acomplexat i decideixo anar de Turista ... Els Companys (Diego i Cecília) serà la segona vegada que tocaran pedra de veritat i no un Rocòdrom (SAME-Sants) Sembla que amb bon criteri (que he de dir Jo...) el Jorge i La Gabi han escollit anar a la Cara de Mico pel vessant Brucs per així està un xic a l'ombra …
jejeje i tant que estarem a l'ombra i amb un vent que toca allò que no sona, com a sobre anem lleugerets de roba … pooooss a fer el "Passerell" ens fotem de fred, és que no aprendrem...!!!! cada any toca "llepar" a la primavera o a la tardor … un cop a peu de paret com que Jo ja les he fet totes … bé totes les que es poden fer...!!!! Ells decideixen anar a la via "Realitat Virtual" i apa amunt, he de dir que al quart llarg que havia uns metres un xic descompostos, però sense perill, ara està net de collooooonsss, sembla que es fa bastant sovint...? ep i no és Orgull de Pare Putatiu… bé sí que ho és… perquè amagar-se.
Els col·legues que són de rocòdrom escalen de collons i és qüestió de fitxar-los perquè em facin de mono… si fa falta ja compraré cacauets.
Els llargs se'ls reparteixen la Gabi i El Jorge i Jo pujo tranquil·lament xuclant corda i donant consells jejejeje més val que no em faci cas...
Recoi amb el vent ens fa ben bé la guitza tot el mati, sort que després al Bar arreglarem, una mica, el Món i les seves Filosofies.
Peu de via :
Baixada fins al Sentinella i curt flanqueig a l'esquerra (sentit marxa) fins a trobar el peu de paret, seguir-lo passant pel peu de la via "La Infidel" i uns escassos 20 metres més amunt ja veurem les característiques xapes grogues.
Descripció de la via : 
Primer llarg  :  Diagonal ascendent cap a l’esquerra i pas difícil, ben resolt amb un parell de passos d'Ao, després amunt anant seguint les xapes, deixem a la nostra esquerra uns matolls i anem un xic a la dreta, per una pedra de primera amb molt bons agafadors fins a un còmode replà i una bona reunió de paràboles. 30 metres, 12 xapes, Vº  /  Ao  /  Vº  /  IVº+  /  IVº
Segon llarg  :  Se surt de la reunió per l'esquerra i es puja els primers metres recte per després agafar una lleugera tendència a la dreta, fins a situar-nos a l’alçada d'un bosquet a la nostra dreta, aquí un clar flanqueig a la dreta ens porta fins a la còmoda reunió de paràboles, 22 metres, 7 xapes,  IVº - IVº+
Tercer llarg  :  Se surt per la dreta de la reunió, es veu dret i ho és... amb molt bons agafadors, s'ha d'anar una mica a l’esquerra … una mica a la dreta tot buscant els millors agafadors, que hi són … Sortida a dalt un xic explosiva, s'ha de buscar els millors agafadors i queden uns metres recte per després desplaçar-se una mica a l’esquerra per trobar una reunió no tan còmode com les altres, també de paràboles, és el llarg estrella i és per gaudir de valent. 27 metres, 10 xapes, Vº  /  Vº+ (o Ao)  /  Vº  /  IVº+  /  IVº
Quart llarg  :  L'inici té un primer pas un xic forçat a la dreta, es pot fer bé amb Ao, després bé uns metres que abans eren descompostos, però ara ha quedat de conya, ens agafem a la paret de la dreta i pugem bé en "X" bé passant totalment a la dreta (al gust), puja recte per una mena d'esperó dret amb molt bons agafadors, sortida un xic explosiva i rampa fins a sota el sostre, reunió opcional, es pot sortir per la via (una cafrada) o seguir a la dreta a on trobarem una xapa de la via "Terestel" i fem els darrers 3/4 metres fins la reunió. 32 metres, 10 xapes, Ao  /  IVº  /  Ao  /  Vº /  IVº +  /  IVº
 Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Més Vies per anar-hi



divendres, 11 d’abril del 2014

Sentinella

Montserrat
Monestir
La Plantació
El Sentinella 
Aproximació  :
Sortint de l'estació superior del funicular de Sant Joan, “Pla de les Taràntules”, seguim el camí de Gorros, passem el Gorro Frigi, fins a trobar el camí que baixa al Sentinella, que està a la nostra esquerra una mica abans d'arribar al Mirador.
Baixem fins a trobar el Fusell del Sentinella, primer es troba la "Pany-Farrera", "La Wagner" i al cap de vall l'Aresta Brucs que és la via GEDE.
Baixada :
Des del cim anar en direcció al Fusell (Nord) i una mica a sota trobem una instal·lació de ràpel antiga, però em sembla que està en bon estat, un ràpel d'uns 55 metres fins a terra, té un tram volat al mig, però sense problemes.
Una vegada a terra estarem al mateix camí pel qual hem vingut, seguir-lo en sentit invers
Vies :
Wagner  
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dimecres, 24 de juliol del 2013

Joan Marc

19-07-2013
Gorro Frigi
Via Joan Marc
Clàssic!!  has de fer un bateig d'escalada a una neboda i a on vas........?
A la …  Joan Marc, ben assegurada, relativament fàcil, quasi sempre tems al segon a vista i quasi sempre la corda va recta.

Així que aquest divendres enfilem el camí dels Gorros i L'Alba s'ha après una cançoneta, que algú li va explicar, no para de dir allò de........ “Tiet avi” …   grgrgrgrgrgr  !!
Que mala vestia està feta …
El camí ja la impacta això de pujar pel mig del bosc, segons Ella, amb cadenes, arriba bufant a dalt, sembla que això de la muntanya no és el seu.
A peu de via diu que no ho veu clar... però que ho provarà (uffff)

La veritat és que puja bé, sense problemes, es fa una mica d'embolic amb el del material....... però és la primera vegada que el veu, i per això és normal, si vol continuar ja li ensenyaré a Ella i a l’altra neboda, que sembla que també li agrada.
Com podeu observar, preparant un pla de jubilació.
Finalment, a dalt del Gorro, sembla contenta.
Haaa ....  He oblidat d'explicar-li la baixada... millor no dic el que els seus tendres llavis em van dir...
Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00
Aproximació i baixada

dimarts, 29 de gener del 2013

Sol - Solet

26-01-2013
Miranda de Can Jorba
Via : Sol - Solet


El dia a sortit nuvol, però no fa vent, mentre esmorzem els nuvols es van esvaïm i queda un cel ras.

El Raimon últimament no ha escalat gaire i decidim anar a fer, bronzejat, a la via Sol - Solet.

Levitant al  L-1



Cachiiiissss, hem tornat ha anar massa d'hora, no mes son les 11 h i encara no toca el Sol, al menis a la part baixa i com era de esperar la primera mitat del primer llarg esta xop de les pluges, xop, fred i sense Sol....... cachiiiisss, el Raimon em mira i fa un geste com de ....”a mi que me expliques”, be li dono la maquina de fer fotos per que em faci fotos que els primers passos quedant mol fotogènics.


Provo lo de la meditació amb allò de ajuntar el ditets amb dues rodones, posar cara de no ser hi,      faig lo del !!!!! mmmmmm ho mmmmmmm” (posar so de gong Indi) però renoi no levito, aixi que avui em tocara escalar en mullat.





Trobant el Sol  al L-2








Ahhh, al inici del segon llarg, arriba la daurada llum del Sol i ara es un goig, es un llarg curtet, però mol maco.






Una vegada a la R-2 l li dic al company si vol provar de fer, i em contesta que li he donat la responsabilitat de la maquina de fer fotos i per res del mon vol fer una mala feina i perdre la meva confiança ....... mmm













El Guillem al L-3  (movent el  "serrin")





Començo el tercer llarg i quant porto uns metres,  moc el “serrin” , .... potser me esta encigalant ?






Be la roca com sempre perfecta, es un plaer anar pujant poc a poc i amb bona lletra arribo a la R - 3.














El Raimon al  L-4






Ara li proposo de fer aquest llarg fins el final de les dificultats i després anar una mica a la dreta a buscar el ràpels, de aquesta forma ens evitem el ràpel volat i es que això dels ràpels fa ...  yuyu i tant Ell com Jo hem fet aquesta via un munt de cops.










Escalada amb “Final Feliç”...... al bar (mal pensats) i amb la cervesa





dilluns, 24 de setembre del 2012

Sol Solete


23-09-2012
Miranda de Can Jorba
Via Sol Solete


Miranda de Can Jorba

El Joan Marc fent el  L-1










Avui el Joan Marc finalitza el estiu, que li ha estat rodo, en mols sentits, així que desprès de mesos sense escalar, anem a fer la gran clàssica “Sol Solete", ja no recordo, ni tan sols la data en que la vaig obrir.














La Marina
El Miquel
A peu de via, com no podia ser, trobem dues cordades, un parell de xicots que estan a la R-1 i que desprès abandonaran des de la R-3 i una família, quasi al complert, que faran la Bego-Miquel-Kush i per tant anirem uns al costat dels altres, lo que em permetrà fer algunes fotos de Ells i petar la xerrada






Fent el L-2
Be ... anem per feina, enceto el primer llarg i.... sorpresa algú a polit la pedra i algunes preses estan ben brillants.... en fi sort que en sobren i pots escollir, però de uní do.
El Joan Marc puja, sense presa, però sense pausa i es un altre que no la recordava així.
La segona curta i una mica mes fàcil es deixa fer en un plis plas, mentre al costat l’estrella de l’Escalada, “La Marina” puja com si fos una rampeta fàcil, clar que el seu germà el Miquel la ha fet de primer i ni s’ha assabentat, El Josep el Pare es un altre cosa, com a Pare li toca patir, pateix amb el fill fent de primer, patint amb la filla sense peus de gat, per cert algú te uns peus petits i li pot passar uns de baratet..?
El bonic L-3



A lo que anàvem el tercer llarg es llarg, mantingut, mol ben assegurat (auto publicitat) i com tota la via una delícia de pedra, solida, amb els seus foradets, els seus cantells... les seves preses de colors.., be que no et dones conte i ja estàs a la R-3, 300 metres així i ....

El Joan Marc te alguns problemes amb els bessons, li dic que els companys de paret no son bessons...... millor no reproduir lo que diu.





Espectacular L-4 des de R4 bis

Espectacular L-4 des de R4 bis
La quarta es plaent en grau excels, encara que els últims metres no els fem, arribats a una còmoda rapissa passo la corda per la darrera assegurança per que així el segon la acabi de fer amb total seguretat i me en vaig a la dreta a buscar els ràpels de baixada i es que queda un llarg de IIº i desprès el ràpel volat, així que no fem el IIº i tampoc el “volaooooo”





En fi un altre dia de gaudir de una bona cervesa i de posar verds a tots els amics, que no estan presents.


Per la aproximació, el descens i mes informació : 
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/miranda-de-can-jorba.html 

http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/01/sol-solet.html 

dimarts, 31 de juliol del 2012

Gorra Frígia Via : Lo Tio Gos

16-07-2012
Montserrat
Gorra Frígia
Via  :  Lo Tio Gos
El Sol “crema” i canvien de plans tot anant a buscar una mica d'ombra, últimament és una constant això de què ens cansem amb unes aproximacions de “pa sucat amb oli”.
Després de denotats esforços i d'experiències pròpies del “Filo del Ridícul” arribem a peu de via, el col·lega fa un munt de temps, anys en l'escala phsico / galàctica dels sentiments, total que aprofito l'ocasió de …”T'has de superar” “Eres Güeno”, etc per no fer res i quedar com un Senyor.
Li passo la punta de les dues cordes li col·loco una canya lligada al casc i una borsa de cacauets i ves a buscar-los.
Així és com l’enganyo....jejejejeje
El primer llarg es molt maco, d'una pedra extraordinària ben assegurat, clar ho vaig assegurar Jo, que soc molt covard. Puja xino-xano aprofitant l'ombra.
 El segon llarg és més curt però la pedra continua sent de primera amb dos passets. 
El tercer, d'allò més fàcil, però distret es deixa fe amb un aire, un pic fresquet, que ens fa gaudir d'un dia de sol encantador i sense calor.
El quart és un tràmit i el Nen magnànim me'l deixa fer de primer… perquè no em queixi.
Ara arriba La Guinda, en comptes de sortir pel meu itinerari, l'original, sortim pel darrer llarg de La Lajarin, que és més maco i ara està reequipat mol dignament.
Bé Jo ja em presento com el “Salvador” disposat a fer aquest darrer llarg que és més difícil i… No va el Joan Marc i se'm queda mirant de dalt a baix… Soooo, a on vas …? aquest és meu ... Jo, és més fort, així que li dic de tot ........ “Abusa... abusa… Iaios”, ni cas, va, el bandarra i se la fa tota de primer i a sobre la gaudeix com un barrufet rialler.
Un cop a dalt està més content que un xinxó ........  Jo també.

Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

dimarts, 19 de juny del 2012

Stromberg Gorra Frígia

16-06-2012
Montserrat
Gorra Frígi
Via : Stromberg

 El mati no és calorós i estranyament el Monestir té poca gent...?

 La Via Stromberg, està a l'ombra, sobretot, si no ets matiner 
Ressenya Original

 Tots la hem fet, uns més i altres menys cops, sembla ahir, quan amb el Gaston i un company la vàrem obrir, he buscat la ressenya original i....... recoi, sí que anàvem forts, o és que ja “Chocheo”.

 Com mínim i tirant curt ara li pujo, tranquil·lament, mig grau més, inclòs en algun pas m'atreviria a dir que un grau més. 
En fi companys, aquest dissabte, la vàrem gaudir d’allò més.

El primer llarg, el vàrem obrir amb uns passos de flanc, a l’esquerra i després amunt, bàsicament per la quantitat de vegetació, ara ja no queda vegetació i veig que la gent surt recte a buscar directament la segona xapa, la primera queda una mica fora de la vista. Jo com soc covard, vaig, una mica esbiaixat a buscar la primera i després a l’esquerra a trobar la segona, el resta anant fent, sense cap facilitat, ve el pas dur del llarg i… recoi sí que es du, no el recordava tant, provo anar a la següent xapa i a mig camí no ho veig, així que baixo un passet i provo una mica a l’esquerra … Ara si... ara surt… però jodeeeer … Sí que he baixat de grau… o és que ant tret preses i l’ant posat més dreta...?
El Joaquim mol “ufano a la segona le mete mano” 
Un navegar en un mar de còdols, agradable i plaent. 


El Joan a la tercera… mmmm, bé li ha tocat i la resol amb diligencia, el llarg tiba de valent i requereix algun repòs i és que els bracets fan figa, la pedra extraordinària i abundant, endolcint el llarg.
Al final del llarg comença el territori Indi, el primer es passa més temps amb la mà fent de visera que tocant la pedra i és que el sol, en aquest tram, ens dona als ulls.
La quarta, em toca a mi, té un principi molt maco, perdut entremig dels còdols, aquest sí, aquest no, però s'acaba amb una rampa que porta a la R-4.
Mmmmmm, no sé que passa però em torno a trobar fent el darrer llarg… i no em toca ...mmm. és que soc un home fàcil..., el pas difícil me’l salto per la dreta, un parell de metres, una xapa  assegura el pas i hala hop… a sobre la petita vauma, uns quants metres més de la meravellosa pedra i a la rampa d'arribada a la creu del Gorro.

La temperatura perfecta, la pedra immillorable, els companys de conya ara toca la cervesa al Bar Rincón 

Aproximació i baixada

dissabte, 26 de maig del 2012

La Gateta Miranda de Sant Pere

25-05-2012
Montserrat
Monestir
Miranda de Sant Pere
Via : La Gateta
És la més curta de les vies de la paret Est de La Miranda de Sant Pere. Té una mica més de dificultat que les altres dos, però una bona pedra i uns bons agafadors.
És la culminació de la “Trilogia de les Gates
La Via 
R-0  El peu de via està marcat amb una xapa de R-0
L-1 Comença amb uns passos cap a la dreta per agafar l'entrada d'un canaló de baixada d'aigües, per a on pujarem amb molt bona presa i vertical. 25 metres, IVº / IIIº,  8 xapes
L-2 Surt per l’esquerra de la R-1 amb un pas delicat, segueix a recte per després fer una marcada diagonal a l’esquerra, fàcil, per anar a buscar el darrer tram vertical i arribar al cim, 25 metres, IV+, IVº / IIª / IVº, 5 xapes.
Per arribar-hi

dilluns, 21 de maig del 2012

Història de la "Trilogia de les Gates"

29-05-2012
Montserrat
Monestir
Miranda de Sant Pere
Trilogia de les Gates
Unes NOVES VIES a la Miranda de Sant Pere.
NO APTES per escaladors “Sextogradistes”, ni pels amants de l’Aventura, ni pels amants del Risc.
DEDICADES a tots aquells que vulguin gaudir d'un dia d’esbarjo amb la família, amb els amics, etc.

Dedicades a les Tres Gates que ant influït en la meva vida, sobretot tenint en compte, que de menys gran, els hi tenia Por.
Les Ressenyes
 LA NINA       

Miranda de Sant Pere

Montserrat
Monestir
Miranda de Sant Pere
Aproximació :
Del Pla de les Taràntules, o estació superior del “Cavall de Ferro” a Sant Joan, seguir el camí que va a l'ermita de Sant Joan, una vegada passada aquesta, després d'una curta remuntada formigonada, deixarem el camí Gran, a mà esquerra surt un camí que baixa i que està marcat amb pintures blaves. 
El seguim fins a uns 10 metres abans d'arribar al Coll del Bassal dels Gats, aquí agafem un corriol a la nostra esquerra que baixà a buscar un llom pedregós, a la dreta surt una resta de camí que volteja la pedra, sempre en tendència esquerra i que sortirà directament al llom cimer, de la Miranda de Sant Pere. També es pot seguir el llom i fer una curta desgrimpada, per l'esquerra (sentit marxa) per arribar al mateix lloc.
Una vegada aquí seguir un llom que segueix en paral·lel a la paret Est, quan s'aclareix de vegetació i a l’alçada de la via “La Gateta” girar 90 ° i una curta travessa quasi horitzontal ens deixa davant d'aquesta via. Baixar recte avall, fins a trobar l'inici d'un corriol fet per les bèsties, que recorre tota la base de la paret i que passa per davant, que no al costat de totes les vies de la cara Est. Per anar a la via Nina, s'ha de seguir fins que la canal s'obre, aleshores un gir de 90° a la dreta ens deixa en uns 20 metres de recorregut al peu de la darrera via.
De 15 a 30 minuts segons forma física.
Ramon de Senir i d'Arquer
Descens :
Aquí no tenim descens, totes les vies surten al cim que és la continuació, a peu pla del llom Cimer.
Des d'aquest punt, per tornar, seguir el camí d'arribada, en sentit invers.

dissabte, 31 de desembre del 2011

La Núria

Abril 2010
Montserrat
Monestir
Gorros
Miranda de La Magdalena
Via  : De La Núria
La vaig obrir l'any 2010. La via de La Núria, una via dedicada igual que la Torna, a un públic que comença a escalar, sense passar pel boulder, pensada per aquells que passaran un dia amb família, sobretot si van amb canalla.
Fàcil, assegurada, de curta aproximació, còmoda i curta baixada, la pedra en general és bona i l'ambient està assegurat, apartat de les zones de turistes i sense aglomeració d'escaladors.
Que la gaudiu amb els vostres amics i familiars.
La via
Primer llarg : Remuntar per el peu de la pared fins a trobar una xapa. El primer llarg va en diagonal cap a l'esquerra, als tres o quatre metres trobarem una doble xapa, la nostre es la de l'esquerra, (l'altra es la Directa), seguim per bona pedra fins a la reunió. 30 metres, 6 xapes, Iº+ / IIº / IIIº / IIº+.
Segon llarg : Seguir en diagonal amb la mateixa tonica fins a la reunió. 27 metres, 4 xapes, Iº / IIº / Iº.
Tercer llarg : En aquest llarg la pedra es posa una mica mes dreta, segueix la bona pedra. 26 metres, 5 xapes, IIIº / IIIº+ / IIº.
Quart llarg : Una lleugera tendència a la dreta per trobar la reunió sota un arbrat. 23 metres, 4 xapes, IIIº+ / IIIº / IIº.
Cinque llarg : Se surt cap a la esquerra per passar per sota l'arbrat desprès un curt tram nes dret i entrem a la reunió. 28 metres, 5 xapes, IIº / IIIº+ / IIIº / IIº. 
Sisse llarg : Se surt en franca diagonal a l'esquerra, als pocs metres segueix recte amunt, uns darrers metres un xic mes drets ens porten al cim. 30 metre, 4 xapes, IIIº / IIº - Iº / IIIº. 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

divendres, 14 d’octubre del 2011

Magdalena Superior 2

La Magdalena Superior 2

Aproximació : 
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena “El Pla de les Taràntules”, com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l’esquerra ens presenta al “Gorra Marinera”, una mica més enllà (seguint el camí) trobem la Magdalena Inferior, abans d'arribar-hi un camí, més petit, que surt a la nostra esquerra ens portarà a les escales de Jacob, anem pujant i a tocar de paret, a la nostra dreta tenim un seguit de vies d’escalada que culmina en l'ermita de Santa Magdalena fins a situar-nos a l'alçada del peu de la Normal de la Magdalena Superior, que queda uns metres a la nostra dreta, anem per la petita carena fins troba, a pocs metres una canal a la nostre esquerre, per la que hem de baixar, una mica dreta, a mitja canal surten dues vies … "La Super Frio" i la "Puretas Climb".

Via : Súper Frio
 
Al final de la canal accedim al peu de la seva vessat Sud, un altre camí per anar a el vessant Brucs, o Sud, és el de continuar pel camí de Gorros fins a arribar a la Gorra Frígia i remuntar la canal que la separa de la Magdalena, una vegada arribats al Collet amb la Magdalena Superior, baixar per l'altre vessant de la canal, fins a trobar un camí a la nostre esquerre, que ens porta a peu d'aquesta via.
Via  : Doc. Anton

Via  :  Acròmion 

Baixada :
Situats dalt de l’Agulla, tot mirant en direcció al Monestir, a la nostra dreta una instal·lació de ràpel ens permet baixar per la via Normal fins al seu peu, es pot fer en un ràpel de 50 metres o bé fer dos ràpels, l’altra instal·lació, està després del replà herbós, des del peu del ràpel seguir el camí de l'ermita de Santa Magdalena i després les escales de Jacob fins al camí de Gorros

divendres, 7 d’octubre del 2011

Nova quasi/via "La Torna"

 03-10-2011
Montserrat
Monestir
Mirador de Sant Joan
Via : “La Torna”
El passat dilluns dia 03-10-2011 vaig finalitzar i vaig fer aquesta nova via, li he posat “La Torna”. És un itinerari fàcil per anar amb la canalla, els nebots, etc.
Aproximació :
Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan, pujar a l'ermita de S. Joan, una vegada passada, agafar el camí que baixa cap al Serrat de La Mònica, marques Blaves, seguir-lo, passem per un collet que separa la Miranda de Sant Joan, de la miranda de Santa Caterina, comença la baixada, en sortir del bosc i al costat del Bassal dels Corbs, comença la Via : La Torna, 2 xapes indiquen la R-0
Descripció
Primer llarg: Una bonica placa, al principi ajupit després es posa més dret, la pedra és bona i cantelluda,   fins a la R-1,còmoda i amb tres xapes, per assegurar-la. 25 metres, 5 xapes, IIº / IIIº.
Segon llarg: La sortida de la reunió, cap a l’esquerra, és el pas clau, els que aneu una mica justos, es pot fer trampa. Sense problemes per arribar a la R-2, còmoda,   es pot empalmar amb la següent, però segons amb qui aneu, us serà més fàcil controlar-lo des d'aquí que des de la següent reunió. 19 metres, 4 xapes IIIº+ (IVº-) / IIIº.
Tercer llarg: Sortim en direcció a l'extrem esquerre d'un jardinet, que passarem en diagonal, tot just un metre o metre i mig, per a després per terreny fàcil arribar a la R-3, també còmoda i amb una vista mol agradable.18 metres, 4 xapes, IIIº / IIº.
Quart llarg: Iniciem l’escalada recta amunt, per a després voreja un petit extraplom cap a la dreta, per un tram una mica més fàcil i encarem la superació del mateix ben assegurats. 32 metres, 7 xapes, IIIº / IIº / Iº

dimecres, 21 de setembre del 2011

Miranda de les Magdalenes

Montserrat
Monestir
Gorros
Miranda de les Magdalenes
Aproximació :
Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan, o "Pla de les Taràntules" agafar el camí que va a l'esquerra i pujar a l'ermita de S. Joan, una vegada passada, trobarem un desvio a mà esquerra que va horitzontal arran de pedra, restes de marques verdes, NO confondre amb el que baixa, que té marques blaves.
Seguim arran de paret, trobarem uns esglaons tallats a la pedra pujar 2/3 i seguir per la paret arran d'arbres als 10/12 metres, trobarem una clariana en l’arbrat a mà esquerra, pujar un petit ressalt de 1,5 metres, amb l’ajut d'un arbre i davant nostre un camí ens portarà al costat esquerre del doble coll que separa la Miranda de la Magdalena de la Miranda de Sant Joan, anar al de més a la dreta pujant una mica, donar la volta a un petit bony de pedra, retrobem un camí de baixada pel vessant oposat, al cap de poca estona veurem un camí, horitzontal, a mà dreta que porta a peu de la paret, pel peu d'aquesta un camí va pujant, a la nostra dreta, tot resseguint el peu de la paret, bastant en lla, trobarem una xapa a l'alçada del nas que ens marca l'inici de les dues vies.
Uns tres o quatre metres més amunt trobarem dues xapes quasi juntes, una, la més baixa, amb certa tendència a l'esquerra marca la direcció de la via "Núria" de dificultat més que moderada, perfecte per iniciació i per la canalla.
La segona xapa una mica més alta i a la dreta marca l'inici de la  via "Directe Núria" via per iniciació de gent amb un grau bastant més alt.
Descens
Anem en direcció als Gorros, el camí està molt fressat, ja que està en les guies d'itineraris de Montserrat, té una vista esplèndida, seguir-lo de baixada, passarem per l'ermita de Santa Magdalena i després arribem a una cruïlla de camins si anem per l’esquerra baixarem per les escales de Jacob entre la Magdalena Inferior i La Gorra Frígia, per sortir al camí dels Gorros.
Si seguim per la nostra dreta baixarem per les escales del restaurant i anirem al camí de pujada.
Els dos camins ens portaran al “Pla de les Taràntules” o estació superior del Funicular.
Via  : De la Núria
Via  : Directa Núria
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Més Vies per anar-hi