La Proa

Montserrat

Sud

El Bruc

Cova de l'Arcada

La Proa

La Proa un magnífic monòlit que te com a pedestal La Tonsura que en la seva base te el aixopluc de La Cova del Cabrit, tot plegat un lloc tranquil i amb unes vistes magnifiques sobre tot des de el cap de munt.

Aproximació :

Des de el interior Poble del Bruc, seguir la carretera direcció Lleida una mica abans de sortir del Poble un carrer a ma dreta amb uns cartell senyalitzador marcant el camí a la Masia “Del Castell” , seguir-los al sortir del poble una marcada baixada i posterior pujada, al seu cap de munt gir tancat a l'esquerra i tornarem a trobar els lletreres de la Masia “Del Castell” una vagada en aquesta la passem i una curta i malmesa baixada ens porta a una pista que ens deixara als fons de riu, en aquest punt aparcar a la dreta sota uns arbres.

A continuació seguir el fons pedregós en direcció a la muntanya de Montserrat, el pla es va estrenyent i a la dreta un marcat camí segueix per dintre del bosc per després seguir com per una petita torrentera, comença a pujar i arriba a una, petita, bassa de ciment, amb un pal amb la foto destenyida, a la dreta surt un camí ..ignorar-lo i seguir per la esquerra, un trosset pla i després se enlaira abruptament tot anant passant petits contraforts de pedra, seguir marques de pintura vermella i fites, camí mol transitat per els practicants de Esportiva, finalment sortim a una explanada en el seu extrem La Tonsura i al seu damunt La Proa, al extrem, de la explanada, una fita marca una cruïlla de camins a la dreta per els de Esportiva, seguint cap a munt i una mica mes enllà un desvio a la dreta porta a la propera cova del Cabrit, cap a l'esquerra, tot resseguin el peu de la paret i a uns pocs metres de l'espero de La Tonsura trobarem una canal ferrada que ens portara al bosc penjat que porta a la dreta al peu de l'aresta Brucs de La Proa

Descens :

Des de el cim de La Proa baixar uns pocs metres en direcció al Bruc a on trobarem la reunió de la via Espero del Vent, des de aquest punt farem un primer ràpel de uns 42 metres, atenció a les cordes millor corre el nus fins sota de la primera rampa que es troba, uns 6/8 metres, anirem a la primera reunió del Espero del Vent, també amb anelles per el ràpel de uns 35 metres.

Aquí tenim dues opcions desgrimpar la canal ferrada de pujada, bastant incomode.

O anar a buscar el ràpel de La Tonsura, des de el peu de La Proa seguir direcció als Brucs per uns lloms herbosos fins al final, aquí veurem una “U” invertida clavada a una placa vermellosa, ràpel de uns 50 metres, millor amb cordes de 60 per facilitar la recuperació des de un lloc una mica separat de la vertical, que te mol de fregament, seguir el camí de pujada en sentit contrari

Vies :

Esperodel Vent 
Fisura Meta  
http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/01/tonsura-fissura-meta.html  
Albert Masó

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/02/veina-del-musclet-via-albert-maso.html

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Alta Fidelitat

06-11-2013

Serrat dels Monjos

Via : Alta Fidelitat

El Primer pas

Enfilem el camí de les coves de Salnitre, per desprès seguir el camí que va al Monestir, xino xano arribem al peu del Serrat dels Monjos, a la seva dreta una via maca i de les poques assequibles per nosaltres.... de moment.

El Martí al L-1

Avui tenim el Martí, que ràpidament se adjudica el primer llarg, posa cara de estranyesa.... ningú  li pren la iniciativa, es que el llarg mes difícil.... però també el mes ben assegurat.

El inici amb uns bonic passos de bavaresa fins una xapa i desprès anant fent panxetes, mes o menis finetes, fins sota un díedre equipat amb tres pitons que permeten fer alguna tibada, sortida cap a l’esquerra i la reunió a sobre, es nota la mestria del company

L'Esteva al inici del L-2

Atenció arriba el segon llarg i tal com marquen algunes ressenyes a la dreta bastant lluny una xapa.... noooor  per allí no es se ha de pujar una mica  a  la esquerra per un munt de blocs.

ATENCIÓ una mica a sota a l’esquerra una xapa nova, potser alguna nova via.

L-2  arribant al arbre sec (punt de emmerdada genial)

Quant arribem a sobre de un resta de arbre sec, en teoria hauríem de anar a la dreta, però mes amunt de la canal, ara mol podrida es veu un pitó nou i mes amunt 2 xapes noves això ens despista i l’Esteva fa una obra d’art pujant per aquí, no mes os diré que al arribar a casa he trencat algunes pues de la pinta i es que encara tenia els pels de punta i anant de segon....ufffff, deu ser la nova via, la reunió te una anella per rapelar.

L-3 serà o no serà ..?

Una mica abans de la reunió em despenjo cap a la dreta a on esta la reunió de la via que estem fent, passa per darrera un abret i es veu trepitjat.... es a dir no som els primers.

Una vegada els tres junts a la reunió un xapa es veu una mica a sobre, ara tenim la síndrome de “ La estic Cagant “ el company diu es un parabol.

L-3 No...no es,  però be...!!!

Be jo la via ja la avia fet però això de les Neurones a aquestes alçades falla i jo recordava un llarg mol bonic, que vaig fer de segon i recordava que anava a la dreta... així que agafo els trastos i deixo el parabol ( que desprès resulta que no ho es) i em llanço cap a la dreta, roca extraordinària ... però ni una assegurança, poso un friend, que entra de conya, en una fissura vertical i tiro a munt ..... ara veig una vella reunió ...?  

 

No...no es Tai-Chi es la entrada a la R-3

 arribo i desprès de assegurar-me trec la ressenya de la butxaca, la via anava per la xapa de sobre la R-2,  crec que la reunió 3,  deu estar a sobre un morro que tinc a sobre, be tiro a munt per un petit díedre canal i quant comença a posar dret ... apareix, mig amagat, un pitó be això dona coratge una petita bavaresa que faig en X al i sortida cap a la reunió... be .. si estem a la via ... ara es veu la continuïtat.

 El Guillem al inici  del  L-4

El Sol apreta i ens deixa ben xafats, a sobre el vent que ha fet aquests dies ha parat, els ofereixo la oportunitat de fer el darrer llarg als companys.... no mes la cara amb que me mirant ho diu tot.... una cosa així com “esta boig aquest Romà”

L - 4

Es mol bonic, el darrer llarg te algunes passes verticals, una placa ajaguda i de adherència, un pas vestia ..... be jo ho soluciono posant un estrep i se a acabat el pas vestia, desprès  una canal ajaguda de pedra boníssima fins completa el llarg de 50 metres.

Finalment  la Ombra !!!!

Ens a sobrat el Sol i es que no es normal que al Novembre encara tinguem temperatures de 28º

Que be que ens sap la Clara !!!!!!!  asseguts  a la fresca del carrer a ple mes de Novembre !!!!

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/serrat-dels-monjos.html

Del Pi

30-10-2013

La Codolosa

Via : Del Pi

Avui estem en petit comitè, l’Esteva i Jo, ha canviat el temps, fa fred i vent, potser al ser el primer fred del proper hivern, es nota mes.

Espatarrada al inici del L-1

Atemorits per aquest canvi sobtat, no farem una matinal, ni una tarda, farem una Migdiada a la Codolosa

Es a dir començarem tard i cavarem d’hora.

La via te el nom pintat amb retolador junt a la veïna ........ que ja pràcticament no es llegeix.

L'Esteva al L-1

Armats de paciència trobem el inici de la via i.... renoi comença amb un pas que es veu força finet, així que ens desviem 80 centímetres  a la dreta i es puja bastant còmodament, ara ens em de espaterra per poder xapar la primera xapa i desprès passar a la seva esquera per on continua el llarg, aquesta praxis potser no es gaire ortodoxa, però al primer llarg ens trobarem em varies ocasions que anar 70/80 centímetres a la dreta o a la esquerra de la xapa la escalada varia substancial-ment.

Entrant a la R-2 (o al Pi)

Avui no estic per romanços i cedeixo amablement els llargs imparells a l’Esteva, amb lo que Ell farà dos i Jo un, un dia per l’altre, avui pringa Ell.

Ara em toca el segon llarg i davant nostre surten tres opcions diferents, traiem la ressenya electrònica, es que anem de un modern que esborrona, be es la que no havien tingut en compte, recte i a la esquerra un pas 

L'Esteva al inici del L-3

espaterrant que se arregla amb una presa de colors i amunt la reunió es en un característic Pi, que es suposar es el que li dona nom a la via, per cert ja comença a tindre els dies de vida bastant contats.

L'Esteva al final del L-3

La tercera també  esta ben trobada i va pujant amb algun pas entre mig fins trobar el tram final, que es bastant dret  l’Esteva en la penúltima xapa fa un pas de Estrep, que jo de segon no desaprofito.

La temperatura es comporta i ens permet fer una cigarreta amb comoditat abans de tornar al recer del Bar.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

Cerdà-Riera

24-10-2013

Montserrat

Agulles : La Bandereta
També anomenada  Ven – Suri – Ven.

Via : Cerdà - Riera

Primer llarg : Te un inici dret, però amb bona presa, que es pot protegir amb algun Friend,  a gust del consumidor, desprès un camí terròs cada vagada amb menys vegetació i mes terra fins arribar a la primera reunió. 30 metres, IVº / IIIº / IIº.

Segon llarg : Ara es salta una reunió i es ajunten dos llargs de la original, Un primer tram fins arribar al peu de la marcada fissura, aquest tram te alguns passos fins de per si i per el polit que esta la pedra, sobre tot posar-se a sobre d'una petitíssima rapissa (Vº amb rebava), algun pas de Ao, desprès se inicia el diedre en que es van trobant algun vell tac i es pot amanir amb friends al gust, algun pas de Ao en la part extra-plomada ajuda una mica, la pedra segueix polida, la entrada a la reunió es una mica menys difícil i la reunió no gaire còmoda, parabols amb anella. 38 metres, 2 xapes recuperables, 7 pitons i friends, Vº / Vº+ / Ao / Vº+ / Vº / IVº+ - Vº / Vº+ Ao / Vº+ / Vº / IVº+.

Tercer llarg : Se surt per l'esquerra, uns primers passos en flanc i després en diagonal ascendent combinant passos de Ao amb lliure, ara un tram recte amunt mes vertical seguin combinant el agafar-se a les assegurances amb l'escalada en lliure, finalment una marcada diagonal a l'esquerra per entrar a una còmoda reunió al peu d'una fissura. 30 metres, pitons vells i friends, combinació de Vº amb Ao i algun pas de Vº+ / IVº+.

Quart llarg : Una fissura lluenta ens porta fins un característic arbre, després entre les branques es remunta fins arribar a la part estreta de la fissura que es puja una mica en ramonage per després aprofitar mes la placa de la dreta per la que acabarem surtin per anar per la placa fins a la reunió. 45 metres, 2 xapes  sabines i  friends, Ao / Vº / IV+ / IVº / IVº+ / IVº / IIIº.

Algunes vies mai deixaran de ser una clàssica, però se ha de currar no regala res.

Per la aproximació i descens 

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Abierto hasta el atardecer

02-10-2013

Serrat d’En Muntaner

Via : Abierto hasta el atardecer

Com no escarmentem tornem a anar  a repetir i anem a fer una via dels mateixos obridors que la setmana 

passada, aquest cop cap objecció i es una via per repetir, encara que no es fàcil, bona pedra, ben assegurada, algun pas “apreta” però es pot tancar el culet i endavant.

El Martí al L-1

Com no, el Martí ja te el peu a la paret i nosaltres encara ens estem mirant el peu de via.... en fi es la seva dèria.

L-1

Des de terra es veu el cap de un pitó a uns  3 / 4   metres, se arriba be a la següent assegurança una xapa, ja en terreny mes dret, en la tercer xapa fem un pas de Ao ajudats de la “Tramposa” , sortida a la dreta i tornar a l’esquerra per xapar i se humanitza el recorregut amb una pedra extraordinària i assegurances justetes, però suficients, opció de posar un parell de friends, però el company diu que prefereix no parar que si no li agafa el telele, la reunió còmoda.

 

El Guillem al L-2 (foto Martí)

La segona tenen la amabilitat de oferir-me-la, així que abans no es tornin enrere tiro amunt, el inici sembla una mica descompost .... però No, esta be, se arriba al llavi que es el pas clau, posar la assegurança a la xapa de sobra el llavi es deixa fer .... però superar-lo  ufffff se ha de tindre uns braços de ferro 

L'Esteva al L-3

Ja no dono la talla... així que me agafo a la cinta de colors i amunt, xapo el següent i la sortida es dreta i fina, no ho veig clar i col·loco l’estrep per guanyar el pamet que em falta per sortir.... No fàcil però amb mol bona roca i premen el culet.... , no regala però es pot anar fent be fins la reunió.

Ara l’Esteva fa una mica de morros li hem deixat la ultima que es mes fàcil, això li passa per badar.

 
Es una mica mes fàcil inclòs alguns diuen que prescindible....(?)  a Mi me ha sembla maca, la pedra es bona els primer 10 metres no son difícils i els altres son Difícils amb bona pedra i ben assegurats.

La reunió esta en un lloc una mica incòmode, però òptim per posar el ràpel, acabem de pujar al cim, fem el cigarret, tot contemplant el magnífic panorama.

Al cim, mes amunt de la R-3

Descens :

 Per la mateixa via en tres ràpels anant de reunió en reunió.

Per la aproximació i mes informació, clickar aquí :

Mares del Sur

25-09-2013

Pollegó Oest

Via : “Los Mares del Sud”

Diuen que es una de les vies mes assequibles de aquesta zona.

Primer llarg :  Ben visible una  baga en un pont de pedra a 6/7 metres de terra marca la entrada de la via, amb una mol bona pedra ens fa salivera, te un tram vertical amb tres xapes que tibant se arriba bé, per sortir del darrer posem un estrep ja que de mans la pedra no dona gaire confiança i de pet a la reunió situada a l'esquerra. 30 metres, 5 xapes, IVº+ / Vº / Ae / Vº / IIº 

Segon llarg :  Be el primer tram del llarg esta força descompost, el segon es una petita tartera, al cap de munt hem d'anar a l'esquerra a trobar la reunió en una zona herbosa, al peu d'una placa. 20 metres, IVº (descompost) / IIIº / IIº / Iº.

Tercer llarg :  comença amb una mol bona pedra,  la primera xapa no es veu, te la trobes plana al terra uns 6/7 metres mes amunt, mantindré una llastra sempre uns metres a la esquerra,  desprès anant pujant seguir amunt, ara una mica a l’esquerra, ara una mica a la dreta, aquí el terreny es francament de poc fiar i se ha de seleccionar amb delicadesa a on et repenges, a la dreta es  passa per un lloc força descompost per anar a buscar un tros bo, el busco massa a la dreta i resulta que esta mol mes a prop i no es veu tant sòlid, però la xapa i  el camí es per aquí,  buscar la xapa per que es fàcil despistar-se,  al final la R-3 queda un 2/3 metres a la dreta de la vertical amb la R-2. 30 metres, 4 xapes, Vº / IVº+ / Vº. 

Quart llarg :  Quin llarg,  descompost i difícil, l'inici falsament prometedor en fa anant caminat a la dreta per zona arbrada i darrera un matoll el inici com  una mostra de lo que trobaré mes amunt, una llastra amb un aspecte fatal i amunt per terreny dubtós un flanqueig a la dreta amb els peus per sobre ...... be no ho se com qualificar-lo i desprès un pas no gens fàcil, amb  la assegurança bastant allunyada, dona pas a una placa de uns 8/9 metres de bona pedra i una entrada a la reunió de mes del mateix. 41 metres, 5 xapes, Vº / IVº+ Vº.

Cinque llarg : la primera xapa queda una mica a la esquerra abans de passar una llastra per la esquerra, desprès un altra xapa i desprès excursió per una bona pedra i es que venint de lo que es troba a sota es un regal, els metres passant volant i les assegurances es troben a faltar. 50 metres, 4 xapes, Vº / IVº+.

 Sise llarg : Recte amunt,  amb bona pedra i grau molt còmode. Per fi a dalt, em salto la reunió i la faig mol mes còmodament al altra costat del cim. 20 metres, 1 xapa, IVº

Zona restringida, consultar amb el Patronat 93-402-46-00

Per la aproximació i descens 

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Magic Line

12-09-2013

Montserrat 

Gorro Frigi

Via  :  Magic Line

Dia de Ressaca, després de "La Via Catalana", baixar a Alcanar i participar, un plaer, tornar un suplici, arribada a casa de matinada i l'endemà a escalar … Bé una bona via BEB.

Comença l'especialista en primers llargs el…(taxiiin) ... Martí, comencem amb l'entrada BEB, és a dir a l'esquerra de l'inici vestia, dels primers metres que van pel bell mig de la vauma, en un pas digne de rocòdrom. 

Per l'esquerra a tocar del mur – seient a peu de camí, per una fàcil cornisa que anem seguint cap a la dreta fins a situar-nos a l'esquerra de la vauma de sortida, una xapa ens assegurarà fins a arribar a la tercera xapa de la sortida original.

Després recte amunt fins a trobar la reunió, amb molts bons agafadors, i el solet a l'esquena, es gaudeix de l'escalada.

Com la reunió és incòmoda (???) no fem canvi de primer i el Martí el fa, mmmmm… ja comencem.

El segon llarg és un mar de còdols magnífics, costa de veure les xapes, però si té agafes a una i estires el coll pots arribar a veure la següent, en tot el recorregut de la via, excepte en un parell de casos … Perquè no hi son !!

   Ara sí que no, ara em toca a mi i així enceto el tercer llarg magnífic, talment com si estigués escalfant i quan començo a estar a to....... s'ha acabat, estic a la R-3, catxis!!

L’Esteve arriba l’últim i el faig posar a l'extrem de la reunió en la part més incòmoda, mentre es va col·locant, aprofito i enceto el quart llarg, a la primera xapa sento un remugar i es que se a donat compte que li he pispat el llarg, jejejeje.

Quart llarg ... Uuuufffff quin llarg fins a arribar a la vauma de sobre, es va fent, aprofito la reunió que hi ha a l'extrem dret de la vauma i faig el pas més complicat de la via, és una franja vermellosa
i fina, però una meravellosa xapa m'il·lumina i atret pels seus colors llampants no em puc resistir i m'agafo amorosament, amb tanta delicadesa que a canvi em soluciona la dificultat del pas i ja estic dansant (diagonal a la dreta) entre un núvol de còdols al qual més atraient i que competeixen amb alguns forats fantàstics per facilitar el que pugis, com per una escala vertical, a cops una mica més.  Un goig aquest llarg.

En la R-4 em poso uns taps de suro a les orelles i espero l'arribada de l’Esteve, quan el veig sortir a fer el darrer llarg em trec els taps i tant amics, el Martí somriu i no diu res.

Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

Aproximació i baixada

 

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

VoltaCap

04-09-2013

Cap d’en Calventus

Via  :  VoltaCap

Els invents no acostumen a funcionar...!!!

Una via de la que no es troba quasi informació, que molta gent a fet, però no es parla....!!! mmmmm amb aquests ingredients dona per arrufar el nas.

L-1 El Martí a peu pla El Guillem assegurant

Però amants de les pseudoaventures, ens llancem de Cap, per fer la VoltaCap.

He ..!! que a quedat be ?

Com es habitual en aquestes  vies la aproximació es a traves del herbassar,sort que el recorregut es curt i ràpidament se arriba al peu de via.

La primera impressió es descoratjadora, la segona impressió es que esta podrida.

A peu de via surt una veu que diu .... com ho fem..? el Joan salta el primer ...Jo la segona, sobre el paper sembla mes de aventura..(?).

L-1

El Martí  te la dèria de fer sempre el primer llarg... perfecte .... aniré de convidat, cap problema.

El Martí menysprea olímpicament unes grosses branques i segueix fins la darrera sabina, a la que posa una cinta. Puc dir-vos que puja de segon, es un pati constant..... no saps a on agafar-te.. tot sembla que caigui.

Be com al cap de corda no li agrada la seguretat dels interiors “saviners”, surt per la esquerra i es salta, sense adonar, una xapa  ... , no hi ha com ser BO, així que arriba a una segona, a una tercera i a una quarta..... totes seguidetes..

Inici del L-2 El Joan fa cara de  circumstancies

Ara sortir de aquesta es un altre historia, finalment estrep, tancada de culet i.... fora... ja esta, per Ell per que quant passi Jo recollint el material....ufff per treure l’estrep.

En fi una reunió de un espit i aprofitament de 3 “burilillos” de la R de l’Aresta.

Ara el amic Joan surt rapit cap a la dreta.... be, aviat se acaba lo de rapit i es veu avançar la corda lenta, mol leeeeentaaament i un silenci sepulcral.

Sort de les savines !!

Haaay  quin culet que portem el Martí i Jo al fer-la de segons... no saps a on agafar-te, el Joan ha posat algun pont de pedra algun friend, alguna savina de reforç a lo que es troba de la via i finalment el flanqueig finalitza i toca fer uns 4 metres recta a munt, sort que els aperturistes van trobar un pam quadrat de pedra solida per col·locar un espit i amb tracció amorosa, remuntem, remugant els darrers metres.

Com diu un amic meu “Tengui i no Buelvi”

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/09/cap-den-calventus.html

Cap d'en Calventus

Cap d’en Calventus

Situada en la Regió de Frares, a efectes pràctics es la Regió de Agulles.

Situada davant i a poca distancia del Refugi d’Agulles, sorgeix una mica per sobre del bosc.

Aproximació :

Situats a Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles
Passem per el Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc (o de Port), al poc trobarem que el camí gira a la dreta i un altre, també marcat a la esquerra, agafem el de la esquerra, que es el de la Canal Ample i que va al Coll de les Agulles, al poc de agafar-lo el camí puja al marge dret i mol poc desprès torna al centre de La canal Ample, en aquest punt se ha de anar a la dreta fins trobar la vessant Oest o l’Aresta Brucs de l’Agulla del Cap d’en Calventus, no existeix camí, encara que el bosc no es gaire tancat i permet avançar el curt tram amb bastant comoditat.

Descens :

Es baixa caminant, uns 10 metres per la vessant Nord i desprès se agafa la canal de la nostre dreta (sentit marxa) baixant a toca de la Cara Est del Cap d’en Calventus, atenció al final de la canal un estimball de pedra ens barra el pas, just uns metres abans de  arribar, a la nostre dreta, resseguint la paret un llavi rocós ens deixa al inici de la Aresta Brucs, desprès seguir el mateix camí que a la pujada.

Vies :

VoltaCap
http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/09/voltacap.html

Dipankara

21-08-2013

La Boteruda del Grà

Via  :  Dipankara

 Poc a poquet enfilem el llarg i ombribol camí entre els arbres d’Agulles, fins arribar, al cap de munt,  al peu de  “La Boteruda del Grà”.

Un altre vegada em deixo enganyar per el company, que si home que poc a poc veuràs com no es res...... etc...  haaay   això de caminar se en fa costa amunt  !!!!

El Guillem al inici del L-1

La via comença uns 10 metres a la dreta de  l’aresta Brucs, por una placa tombada una mica molsosa. 

Nosaltres em seguit la variant que surt al costat del inici de l’Aresta Brucs, en un flanqueig a la dreta.

De entrada ja  comença amb un flanqueig cap a la dreta per  un llavi a toca de terra, per desprès enlairar-se buscant unes boniques plaques amb pressa petita però cantelluda, equipada amb paràboles es deixa fer be.

Els dos  primers  passos es poden fer en Ao, si anem una mica justos, la resta de bon fer, entre la tercer i quarta xapa baixà el grau però allunya una mica.

Es que cada dia soc mes covard i en fa cangueli, sort que la pedra es agraïda i fa un ventet que se agraeix.

L’Esteva fent el L-2

L’Esteva arriba a la reunió i em diu “ara me he recordat dels passos ja l’avia fet

...grñgrñgrñ ens haguéssim  estalviat la caminada...!!!

Be ara et toca la segona ... que recordes.?  res, 

es que vaig sortir per la “Aresta Brucs”, 

pues avui toca sortir per la via que estem fen .... vinga amunt.!!!

La veritat es que es de mol bon fer i L'Esteva puja amb solvència.

Dalt de l’agulla se esta de conya  i no hem vist ni sentit ningú, ni escaladors ni gent normal, quina tranquil·litat, el temps passa sense adonar-nos

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/08/boteruda-del-gra.html